Search results for "“UNESCO:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS”"
showing 10 items of 72 documents
Eulàlia Miralles & Pep Valsalobre (eds.), Joan Pujol, «Els poemes de Lepant», Barcelona, Barcino, col. «Biblioteca Barcino», 2019, 192 p.
2021
Ressenya sobre el llibre d'Eulàlia Miralles & Pep Valsalobre (eds.), Joan Pujol, Els poemes de Lepant, Barcelona, Barcino, col. «Biblioteca Barcino», 2019, 192 p., ISBN: 978-84-7226-841-8.
Humanisme o humanitarisme? Fallida d’imponderables a l’entorn d’una discussió propedèutica entre Ramon Esquerra i Manuel Cruells
2021
Aquest article analitza l’intercanvi de parers entre els crítics Ramon Esquerra (1909-1938) i Manuel Cruells (1910-1988) sobre com calia entendre l’humanisme renaixentista. Partint d’aquí, se centra en el primer autor per examinar les implicacions derivades de l’acte de pensar la crisi d’entreguerres, la funció de l’intel·lectual i els processos culturals del passat des del context geogràfic i temporal del present. A la llum dels discursos d’alguns dels grans pensadors europeus del moment (Hazard, Berdiàiev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra projecta des de la seva crítica literària una preocupació per l’esdevenidor de la civilització occidental davant l’ascens de les ideologies totalitariste…
Julia Haba-Osca & Robert Martínez-Carrasco, «Llegir la imatge. Il·lustrar la paraula. Reflexions al voltant del llibre il·lustrat i el còmic», Al…
2021
Ressenya sobre el llibre de Julia Haba-Osca & Robert Martínez-Carrasco, Llegir la imatge. Il·lustrar la paraula. Reflexions al voltant del llibre il·lustrat i el còmic, Albacete, Uno Editorial, 2020, 116 p., ISBN: 978-84-18438-37-0.
Història i trama: els casos clínics com a relats acadèmics
2021
Els casos clínics constitueixen un gènere propi dels professionals sanitaris, que els redacten i publiquen amb propòsits didàctics i de recerca. A diferència d’altres textos científics, es basen en l’experiència clínica d’un o pocs pacients, per la qual cosa adopten un caràcter narratiu i una sèrie de característiques que ens condueixen a considerar-los com a relats acadèmics. En aquest article mirem d’esbrinar si aquesta consideració és apropiada. Revisem la teoria de la narració per identificar l’element clau que defineix el relat respecte d’altres textos narratius: la trama o intriga. Comprovem la presència d’aquest element en un corpus de casos clínics escrits en català, anglès i castel…
Guillem Colom-Montero, «Monzó and Contemporary Catalan Culture 1975-2018 Cultural Normalization, Postmodernism and National Politics», Cambridge, Leg…
2022
Ressenya sobre el llibre de Guillem Colom-Montero, Quim Monzó and Contemporary Catalan Culture 1975-2018 Cultural Normalization, Postmodernism and National Politics, Cambridge, Legenda (Studies in Hispanic and Lusophone Cultures 45 / Modern Humanities Research Association), 2021, 226 p., ISBN: 978-1-78188-392-1.
Una lectura de les «Regles introductòries a la pràctica de l’Art demostrativa» de Ramon Llull
2022
Una part no menyspreable de les poesies de Ramon Llull va ser escrita per a afavorir la memorització dels fonaments conceptuals i operatius de l’Art. L’Art és una eina intel·lectual complexa i el seu creador era partidari de l’obscuritat didàctica. L’esforç que demana a l’usuari, d’altra banda, és indissociable de la pràctica de la primera intenció, que és conèixer i estimar Déu. És per això que les poesies creades per a aprendre l’Art i practicar-la poden semblar, a primera vista, un bon exemple de trobar clus. La lectura que es proposa en aquest article intenta fer més lleu l’accés a les Regles, pensades per facilitar la pràctica de l’Art demostrativa, el manual d’ús central de l’Art lul·…
La ideologia en el discurs de la història de la llengua: el tractament del procés sobiranista
2021
Aquest article analitza des de la teoria dels actes de parla els discursos socialitzats, entre 2016 i 2019, per la premsa polaritzada amb ideologies en conflicte en el context de l’anomenat procés sobiranista a Catalunya i l’Estat espanyol. Per una banda, es destaquen, amb un enfocament pragmàtic, alguns dels termes que el llenguatge mediàtic ha creat dins l’esfera sobiranista per construir-ne el relat ideològic; per l’altra, s’estudia la deslegitimació que n’han fet els mitjans d’àmbit estatalista en la construcció del contrarelat.
 En aquesta confrontació dialèctica argumentativa, els mitjans de comunicació, autèntics intermediaris sociocognitius entre el marc mental i el marc contex…
Un text escrit per Bonsom l’any 998, en nova edició i traduït al català
2022
Nova edició crítica d’un text de caràcter força literari del diaca i jutge Bonsom, i traducció al català. Justificació paleogràfica i filològica de les noves lectures proposades. La personalitat literària de Bonsom en el context dels millors homines scholastici del seu temps i entorn. Identificació dels personatges protagonistes de la narració textual i de l’acció jurídica que conté el diploma estudiat.
Presentació del monogràfic «Formes didàctiques i usos retòrics en la difusió del pensament de Ramon Llull»
2022
Presentació del monogràfic «Formes didàctiques i usos retòrics en la difusió del pensament de Ramon Llull», coordinat per Josep Enric Rubio i Maria Saiz.
La pragmatica dell’articolo determinativo plurale in italiano: un caso di studio
2022
La categoria della determinazione (o indeterminazione) è comune a tutte le lingue e in italiano è grammaticalizzata e si presenta sotto forma di articoli. Gli articoli sono da sempre considerati una delle caratteristiche della grammatica italiana che gli studenti di madrelingua russa trovano ostica. Ciò si deve in parte alla presenza di numerose eccezioni alle regole, in parte all’esistenza di una terminologia che, invece di semplificare, complica le cose. L’analisi della produzione scritta di studenti russi di italiano ha dimostrato che circa un terzo degli errori nell’uso degli articoli riguarda la contrapposizione della categoria definito vs indefinito al plurale (ho passato le/delle vac…